El Paleolític
Del Paleolític inferior es troben restes i eines de pedra de fan uns 30.000 anys, a la zona del Pinar de Rubí, es consideren d’una cronologia semblant als trobats a la “gravera” de Ca n’Amat de les Fonts, a Matadepera i Molins de Reis.
A l’estació arqueològica Nord Rubí, al voltant de les masies de Can Fonollet, Can Corbera, La Llana i els marges de la riera a la cruïlla dels termes de Terrassa, Rubí i Sant Quirze. Encara que els materials es trobaben molt dispersos, en “graves” a causa de l’arrossegament de la riera, que és barrejaven amb els materials, pot ser que siguin del Paleolític Inferior, amb altres de posteriors.
El Neolític
A Rubí hi ha un sepulcre de fossa a Can Corbera. És una sepultura d’inhumació (enterrar) individual però estava molt deteriorada. Les restes d’óssos, que corresponen a una part del crani, algunes costelles, una part de la clavícula, una falange de la mà, fragments de tíbia i fèmur...
Per la posició en la què van ser trobats, es creu que l’individu s’enterrà en una posició molt arronsada, amb les cames replegades i les mans al voltant del cap. Potser tenia uns setze a divuit anys.
Molt a prop d’aquestes restes es van trobar unes restes ceràmiques. Algunes eren d’una olla globular de perfil en S, amb un buit per a una nansa a la part baixa. Era de color va d’un to gris fosc a un de marronós.
L’Edat dels Metalls: Camps d’urnes
A Rubí, es coneix la troballa d’un sitja amb materials ceràmics d’aquesta època en el turó de Can Fatjó. Es va detectar una taca cendrosa i restes de materials; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas d’una urna bit ronco cònica amb carena arrodonida i sense vora. Aquest material correspon a la vaixella de cuina del moment i fa pensar en un possible habitatge proper. Es pot datar tot cap el segle VII aC. En el moment de la transició al primer ferro.
Una altra resta que és coneix d’aquesta època és una destral de bronze amb les vores realçades, trobada superficialment , en el Mas Vil·la de Can Xercavins.
Els assentaments romans de Rubí
A Rubí hi havia molta població, la majoria es concentrava al voltant del turó de Can Fatjó i el seu vessant ,que arriba fins a l’església de Sant Pere.
La resta de la població apareix estaba en masies i pensen que moltes d’elles van ser finques rústiques romanes. S’han trobat fragments ceràmics romans a Can Ramoneda, Can Xercavins i Can Sant Joan.
Segles XI-XIII
En la confirmació de béns i possessions, feta el 1120 pel Papa Calixte II es diu que els molins i les aigües que es troben en el terme del castell de Rubí.
La parròquia de Sant Pere tenia propietats com a receptora de donacions.
De pagesos amb plena propietat es troben pocs. Aquests sovint també tenen tinences o honors d’altres senyors. Quan al testament es farà molt esment de la indivisió de l’ heretat.
L’ Economia 1900-1975: de vila agrícola a ciutat industrial
L’agricultura
A l’inici del segle XX Rubí va patir una gran misèria. Es pot veure gràcies a l’evolució de la població: el 1900 hi havia 4.400 habitants, 10 anys més tard només si sumaven 29 persones més. En aquests anys es va produir una gran emigració cap a Amèrica.
En aquella època, a Rubí l’agricultura que ocupava el 75% de la seva població activa. La propietat de la terra estava molt concentrada. L’1,8% dels propietaris pagaven el 36% de la contribució rústega.
Als inicis dels anys 50 la situació va començar a canviar, la indústria va iniciar la seva normalització i va adquirir una nova puixança. La gent que es dedicava a l’agricultura, es va anar cap el sector secundari. A Rubí, la riuada que es va produir a l’any 1962 va accelerar el procés de destruir molts dels conreus que encara hi havia. Les primeres fàbriques importants s’havien creat a la darrera dècada del XIX i a començaments del XX.
La indústria
A Rubí es va instal·lar el vapor i els telers mecànic. També, una fàbrica productora d’electricitat que va coincidir amb la instal·lació d’aigua potable. Tot el 1897, va ser el any en que s’inaugurà la il·luminació elèctrica a Rubí. A principis de segle funcionaven un total de sis establiments fabrils, dos dedicats a la pana, dos a la seda, un al teixit de fil i un al rentat de la llana, que donaven feina a 1.128 obrers.
A continuació de la crisi de la 1a Guerra Mundial que va sorfrir Rubi, va ser recompensada perquè va arribar el ferrocarril que comunicava Barcelona amb Terrassa (l'any 1918).
La crisi dels anys trenta
A principis dels anys 30 hi havia 45 indústries i tallers on funcionaven 1.446 telers que donaven feina a 1.700 obrers. El 33% eren establiments tèxtils.
El 1934 va esclatar a Rubí una crisi industrial lligada a la conjuntura política i social del moment. Els sindicats pressionaven i les vagues eren constants. Rubí Industrial, l’empresa més important de la vila, suspengué el treball a mitjans d’any. Mesos després va tancar la Casa Serrat i d’altres indústries. La meitat del cens obrer es trobava a l’atur.
El creixement
Les 45 indústries que hi havia al 1933, a l’any 1964 és van convertir en 152 i en 896 l’any 1972. Són fonamentals les indústries mecàniques, químiques i farmacèutiques.
L’increment de treballadors industrials va ser espectacular. L’any 1933 hi ha 1.700 obrers, el 1964 n’hi ha 6.000 i s’arriba als 14.000 a l’any 1972.
Política i societat
La riuada de 1962
La nit del 25 de setembre de 1962 després d’una forta tempesta que va arribar a la màxima intensitat passades les nou del vespre, l’aigua de la riera va arrasar el barri de l’Escardivol i la part baixa de Can Fatjó, tambe va afectar cases, fàbriques i camps del seu voltant al llarg de tot el terme municipal. No obstant, el balanç de les víctimes mortals va ser de 351. Les destruccions materials van ser molt elevades, com el camps, les fàbriques, els ponts, l’escorxador, la piscina municipal ...
Ràpidament va haver un gran moviment de solidaritat i una gran mobilització de la població, un dia després, a Rubí hi havia més de 5.000 voluntaris.
Un examen seriós demostra que tot era perfectament previsible.
Monument dedicat a la riada de 1962 a Rubi.
Monument dedicat a la riada de 1962 a Rubi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada